Dictat.

Data.  19-09-17

  Aquesta era la inscripció que hi havia a la porta de vidre d'una botiga petita, però, és clar, només la veia així qui des de l'interior de la penombra, mirava el carrer a través del vidre. L'única cosa que es podia veure al darrere era la pluja.
  La porta es va obrir de sobte, amb tanta fúria que les campanetes de llautó, en forma de gotim de raïm, començaren a sonar com si cinc-cents cigales cantaren en una nit sufocant d'estiu. El causant d'aquell rebombori era un xiquet petit d'onze o dotze anys. Els cabells, de color castany fosc, li queien sobre la cara. Estava una mica pàl·lid y sense alé. S'havia quedat en mig de la porta oberta, com si hi estiguera clavat.