Dictat.

Data.  7-11-17.

  Vaig somriure i li vaig dir divertit que ja ho imaginava. El vaig mirar amb atenció i curiositat: la primera sensació que produïa era la d'un jove d'uns trenta anys, alt i fort, atlètic, delicat i net, de cutis més olivaci que blanc, que lluïa uns cabells brillants i perfectament arreplegats en una cua amb un llas de seda. L'oval de la cara era prou més allargat que ample. Els ulls, torrats com dos grans de café, s'ajuntaven lleugerament i presentaven les parpelles inferiors una mica embofegades. El nas, llarg i acabat prominentment, donava pas a uns llavis prims, el superior gairebé invisible però sensuals i claraments degustadors de sublimitats. La mandíbula, tallada i incisiva, tenia un no se què de distinció eclesiástica, propia de pastor protestant i conferia al rostre una projecció cap avall com en algunes pintures del tintoretto.

  Martí Domínguez va nàixer a Madrid el 1966. Va estudiar a la Universitat de Valencia i té el doctorat en biologia. Col·labora en articles del periòdic El Temps, El País y La Vanguardia. Va escriure una trilogia sobre la il·lustració francesa, Les confidències del compte de bufón, i va ser guardonat amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de Valencia. També és soci de l'Associació d'Escriptors de la Llengua Catalana.