Dictat.

Data. 28-12-17.

  El comte era fill d'un antic conseller que, si bé havia salvat el cap, havia perdut la fortuna. La reputació d'intel·ligent que es guanyà el féu objecte dels afalcs de l'emperador, que sovint se sentia tan satisfet de les seues conquistes sobre l'aristocràcia com el guany d'una batalla. Fou promesa al compte la restitució del seu títol, la dels seus béns no venuts; li fou susgerida l'esperança per a l'esdevenidor d'una senadonia. L'emperador fracasà, però la comptessa havia sabut traure tan bon partit de l'herència del seu espós que, després de dívuit mesos de viudetat, posseïa prop de quaranta mil lliures de renda.

Exercici pronoms febles.

Data. 28-11-17.

Quan anaven cap al barc ens trobaren amb ells, que ja en tornaven.

Ja m'explicaràs com has pogut suspendre l'examen, m'ho explicaràs, veritat?

Si penses comprar el llibre als xiquets, els el compres encara.

Abans em semblava una idea absurda, però ara ja no m'ho sembla tant.

Anirè demà a Xàtiva. Tu vols acompañar-m'hi?

Si els teus amics volen més fotocòpies, pots fer-ne unes quantes?

Les esperances, a les amigues no ells les lleves mai.

Portarà llibretes de la papereria. En portarà suficients per a tots vosaltres.

Conta el que te he explicat a les teues amigues. Conta'ls-ho.

S'ha de valorar la qualitat del producte, sempre cal valorar-ne la quantitat.

Exercici.

Data. 21-11-17.

Tindre barra- ser pocavergonya.

Tocar el dos- anar-se'n.

Traure de polleguera- traure de les caselles.

Si fa no fa- més o menys.

Fer feredar- fer por.

Fer la guitza- importunat.

Somiar truites- creure que alguna cosa és possible quan no ho és.

Picar-se les crestes- barallar-se.

Reblar el clau- insistir.

Anar com un Adam- anar mal vestit.

De bell nou- una altra vegada.

Exercici pronoms febles.

Data. 21-11-17.

Nosaltres vam donar els llibres a Marta.
Nosatres li'ls vam donar.

Hui portaré el regal al meu amic.

Hui li'l portaré.

Esta vesprada tornarem les ampolles al botiguer.

Esta vesprada li les tornarem.

Angel llig contes a Asunció.

Angel li'n llig.

Després comprarem la revista a la mare.

Després li la comprarem.

Per telèfon, explicaré el problema al meu Company.

Per telèfon, li'l explicaré.

Demà portaré les entrades al meu amic.

Demà li les portaré.

Compraré un llibre a Josepa. 

Li'n compraré.

Em falten molts llibres.

Me'n falten molts.

No et descordes els botons.

No te'ls descordes.

Qui t'ha dit això?

Qui t'ho ha dit?

Qui t'ha dit el resultat?

Qui et l'ha dit?

Qui se m'ha posat el jersei?

Qui se me l'ha posat?

T'has comprat aquell pis?

Te l'has comprat?

T'he tirat alguns papers al fem.

Te n'hi he tirat alguns.

Tots han penjat la jaqueta a l'armari. Per què no l'hi penges tú també?

Ell es queden tres invitacions, i jo en vull dos.

Ens donen notícies, però prompte no podrán donar-nos-ne.

De nit es dedicava a pintar, però ja no hi es dedica.

T'agraden els meus pantalons, els he comprat a les rebaixes.

Volen que ens ompligues la botella, per favor, ompli-nos-la.

Posa flors al gerro, posa-n'hi abans que vinguen els convidiats.

A les meues filles els agraden molt els contes. Cada nit els n'he de contar un.

Les nines boniques que no es queixen.

Data. 14-11-17.

Opinió.

  El text que vam llegir a classe parlava de l'exigència de la societat a les dones. Actualment, el físic perfecte que han de tenir les dones està determinat pel que vull la societat, per això que la societat considera atractiu,  i si hi ha alguna dona que no cumpleix amb el que es demana, no destacarà mai com les altres que si que arriben al nivell que s'estableix. La propagació de l' imatge de la suposta dona perfecta és possible pels mitjans de comunicació. A la televisió, a Internet, en tots els spots publicitaris, aparèixen dones que són físicament perfectes, i això no fa més que tenir una greu repercusió en l'autoestima de les altres xiques. Es pensen que no són boniques o que han de ser alguna cosa que no són per agradar al món, i això es una idea molt tòxica. Tota aquesta falta d'autoestima por deriviar en problemas de salut molt greus. Ès una situación que hem de canviar, perquè és masclista, les dones són perfectes com són, i cap persona pot determinar que és la perfecció.

Dictat.

Data.  7-11-17.

  Vaig somriure i li vaig dir divertit que ja ho imaginava. El vaig mirar amb atenció i curiositat: la primera sensació que produïa era la d'un jove d'uns trenta anys, alt i fort, atlètic, delicat i net, de cutis més olivaci que blanc, que lluïa uns cabells brillants i perfectament arreplegats en una cua amb un llas de seda. L'oval de la cara era prou més allargat que ample. Els ulls, torrats com dos grans de café, s'ajuntaven lleugerament i presentaven les parpelles inferiors una mica embofegades. El nas, llarg i acabat prominentment, donava pas a uns llavis prims, el superior gairebé invisible però sensuals i claraments degustadors de sublimitats. La mandíbula, tallada i incisiva, tenia un no se què de distinció eclesiástica, propia de pastor protestant i conferia al rostre una projecció cap avall com en algunes pintures del tintoretto.

  Martí Domínguez va nàixer a Madrid el 1966. Va estudiar a la Universitat de Valencia i té el doctorat en biologia. Col·labora en articles del periòdic El Temps, El País y La Vanguardia. Va escriure una trilogia sobre la il·lustració francesa, Les confidències del compte de bufón, i va ser guardonat amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de Valencia. També és soci de l'Associació d'Escriptors de la Llengua Catalana.

Confusions lèxiques.

Data. 31-10-17.

Esta revista no té massa fulls.

Per què no tastes la sopa?

Victoria marxà de la botiga sense ni tan sols haver-se emprobat els pantalons.

De vegades, la ciutat endevè un medi agressiu.

El cabell de Marilyn Monroe era d'un ros envejable.

Demà farem una excursió a una pedrera de marbre.

Al poliesportiu hi ha molts aparells nous.

L'espadatxí es va retirar; li feia mal el muscle dret.

El xic que greixa el motor del cotxe està més gros.

Exercici.

Data. 24-10-17.

Fer planxa/ equivocar-se.

Perdre el senderi/ perdre el domini de sí mateix.

Girar cua/ anar-se'n.

Vindre a tall/ ser oportú.

Fer cara de pomes agres/ estar enfadat.

Fill per randa/ amb tots els detalls.

Amb escreix/ afegir alguna cosa més.

A la bestreta/ per endavant.

A terminis/ a plazos.

Sotamà/ amb disimulació.

A corre-cuita/ depresa.

Cosa de no dir/ sobremanera.

Donar a un ser viu els nutrients necessaris per a viure/ nodrir.

Adornar un teixit fent servir agulla i fills de color/ brodar.

Pedra preciosa verd/ maragda.

Dormida després de dinar/ migdiada, sesta.

Dictat.

Data. 17-10-17.

  Josep Romeu havia tingut una infància terrible. Son pare, Miguel Romeu, que havia estat un dels homes més importants en la indústria Alcoiana, es va casar per compromisos familiars amb una fosca dama de Morella, de família carlina i que passà durant molt anys per ser una família prepotent. Els pares de Miguel Romeu no eren fabricants; tenien terres i valoraren les terres . Els semblà oportú un matrimoni amb una família de terratenients, ni que fóra de tan lluny, i tal dit tal fet. Casaren el xic amb la pubilla de del Mataredona. Era una xicota rossa, de color palla i faccions esvaïdes, de pit lli, com una post de planxar. Tímida i nerviosa, molt més jove que el nuvi, perquè el xic no era tan xic quan el casaren.  Havia fet els trenta anys i no tenia pensament per a casoris, sinó per a altres dèries que li rodaven el cap.

  Isabel-Clara Simó, nascuda el 1943, va estudiar a l'acadèmia dirigida pel seu pare a Alcoi. Es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Valencia i el 1973 es anar a Barcelona amb la seua familia. És una de les autores modernes més importants de la literatura catalana i destaca per la seua producción narrativa, encara que també és autora de poesía, teatre, assaigs, guions radiofònics i televisius, i prosa memorística. Aquest any, la seua trajectòria ha sigut reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.