Data. 19-09-17
Aquesta era la inscripció que hi havia a la porta de vidre d'una botiga petita, però, és clar, només la veia així qui des de l'interior de la penombra, mirava el carrer a través del vidre. L'única cosa que es podia veure al darrere era la pluja.
La porta es va obrir de sobte, amb tanta fúria que les campanetes de llautó, en forma de gotim de raïm, començaren a sonar com si cinc-cents cigales cantaren en una nit sufocant d'estiu. El causant d'aquell rebombori era un xiquet petit d'onze o dotze anys. Els cabells, de color castany fosc, li queien sobre la cara. Estava una mica pàl·lid y sense alé. S'havia quedat en mig de la porta oberta, com si hi estiguera clavat.
martes, 19 de septiembre de 2017
Annex de textos: Tatuatges.
Data. 14-09-17
Actualment, els tatuatges i els piercings s'han fet molt populars entre els adolescents. Molts dels meus amics, i altres persones conegudes, tenen alguna marca al seu cos o alguna joia.
Les conseqüències d'aquestes pràctiques són diverses. Potser el dolor que s'experimenta quan començen a dibuixar sobre la teua pell és passatger, però els tatuatges, i els piercings, poden posar en perill una part del teu cos en un futur, causant una infecció si no tens precaució.
Un dels problemes principals relacionats amb aquest tema és que, encara que és necessari el consentiment del pares per a fer aquestes pràctiques, moltes vegades els adolescents aconsegueixen fer-se un tatuatge sense que els seus pares ho sàpiguen. No són conscients de les possibles conseqüències.
A més, moltes persones decidixen tatuar-se el nom d'alguna persona, normalment el de la parella. Aquesta decisiò, amb el pas del temps, pot resultar no ser la més intelligent, ja que les relacions amb les persones poden no ser les mateixes en el futur.
Per últim, cal dir que al món laboral aquestes pràctiques no són molt populars i no sempre causen una bona impressió.
No puc dir que mai he penst a fer-me un tatuatge o piercing, hi ha alguns que em semblen molt bonics i tenen un significat per a mí. No obstant això, no em crida molt l'atenció gravar o perforar el meu cos sabent tot el que pot ocòrrer.
Actualment, els tatuatges i els piercings s'han fet molt populars entre els adolescents. Molts dels meus amics, i altres persones conegudes, tenen alguna marca al seu cos o alguna joia.
Les conseqüències d'aquestes pràctiques són diverses. Potser el dolor que s'experimenta quan començen a dibuixar sobre la teua pell és passatger, però els tatuatges, i els piercings, poden posar en perill una part del teu cos en un futur, causant una infecció si no tens precaució.
Un dels problemes principals relacionats amb aquest tema és que, encara que és necessari el consentiment del pares per a fer aquestes pràctiques, moltes vegades els adolescents aconsegueixen fer-se un tatuatge sense que els seus pares ho sàpiguen. No són conscients de les possibles conseqüències.
A més, moltes persones decidixen tatuar-se el nom d'alguna persona, normalment el de la parella. Aquesta decisiò, amb el pas del temps, pot resultar no ser la més intelligent, ja que les relacions amb les persones poden no ser les mateixes en el futur.
Per últim, cal dir que al món laboral aquestes pràctiques no són molt populars i no sempre causen una bona impressió.
No puc dir que mai he penst a fer-me un tatuatge o piercing, hi ha alguns que em semblen molt bonics i tenen un significat per a mí. No obstant això, no em crida molt l'atenció gravar o perforar el meu cos sabent tot el que pot ocòrrer.
lunes, 18 de septiembre de 2017
Dictat.
Data. 14-09-17
Va agafar el llibre. En fullejarlo, va veure que el text estava imprés amb dues tintes diferents. No semblava tenir cap il·lustració, però el que sí que tenia era unes caplletres grosses i molt boniques. A la coberta hi havia quinze serps que es mossegaven la cua, fent un cercle, i dins, escrit amb lletres entrellaçades, hi havia el títol: La història interminable. Va sentir un calfred. Era, de segur, un llibre de països llunyans de milions d'herois i heroïnes.
Les passions humanes són un misteri. Hi ha hòmens que es juguen la vida fent el cim de les vint-i-cinc muntanyes més altes. Uns quants creuen que només podran ser feliços si passen la vida corrent món. La passió d'altres, en canvi, són els llibres.
Va agafar el llibre. En fullejarlo, va veure que el text estava imprés amb dues tintes diferents. No semblava tenir cap il·lustració, però el que sí que tenia era unes caplletres grosses i molt boniques. A la coberta hi havia quinze serps que es mossegaven la cua, fent un cercle, i dins, escrit amb lletres entrellaçades, hi havia el títol: La història interminable. Va sentir un calfred. Era, de segur, un llibre de països llunyans de milions d'herois i heroïnes.
Les passions humanes són un misteri. Hi ha hòmens que es juguen la vida fent el cim de les vint-i-cinc muntanyes més altes. Uns quants creuen que només podran ser feliços si passen la vida corrent món. La passió d'altres, en canvi, són els llibres.
jueves, 14 de septiembre de 2017
Redacció: Biografía Lingüística.
Data. 12-09-17
Vaig nàixer a Sant Joan, Alacant, i la primera llengua que vaig aprendre va ser el castellà. A més, vaig començar a parlar anglés amb el meu pare, ja que ell va nàixer a Liverpool i aquesta era la seua llengua. A l'escola vaig començar a estudiar valencià. Actualment aquestes tres llengües són les úniques que conec, però m'agradaria parlar italià en un futur. És una llengua que em sembla molt bonica, i potser el meu avi, que va nàixer a Itàlia, em pugui ajudar.
Vaig nàixer a Sant Joan, Alacant, i la primera llengua que vaig aprendre va ser el castellà. A més, vaig començar a parlar anglés amb el meu pare, ja que ell va nàixer a Liverpool i aquesta era la seua llengua. A l'escola vaig començar a estudiar valencià. Actualment aquestes tres llengües són les úniques que conec, però m'agradaria parlar italià en un futur. És una llengua que em sembla molt bonica, i potser el meu avi, que va nàixer a Itàlia, em pugui ajudar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)